RETORNA LA SANG AL SEU ORIGEN o el llum de nit Celebrant els sis anys. Un xafogós vespre de juliol, el llum de nit de la meva taula cau en terra sense explicació aparent i m'alç del llit. La meva mare encara dorm sotmesa al vàlium. La llum del passadís em féu contemplar tota aquella sang brotant per davall de la porta del lavabo. Vaig aprendre la lliçó: quan un objecte se'n va, ignorar aquest esdeveniment és una covardia que retorna. Un cuc a les butzes. M'acomiadaré de tot allò que m'acompanyi, de tot allò que em comprengui. Els veïnats sovint em ridiculitzen quan em veuen al costat de les escombraries. Tant m'és. Ells presumeixen d'adorar els seus cans i tanmateix en dos divendres els veuré desorientats, fent voltes pel parc, rastrejant, fent-se ferides als ...
jardín digital de obra poética