Àngel Terron (poemas)

CRISTAL·LITZACIÓ

El cristall: en la lentitud
pren ordre.
          Perennes, fràgils
les agulles blanques.
Escolliu el dissolvent exacte com la paraula
estimada.
          Cent símbols us deix
i no n'encertareu cap més.

- - -

LES SALS

Ormazd  -     Ahriman
Ying       -     Yang
El rei      i     la reina
Anió       -     Catió

- - -

DE RERUM NATURA

Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l'estructura tridimensional dels silicats,
l'acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè dels vius colors,
la distribució espacial dels àtomos de clorofil·la,
les cadenes de carbonis asimètrics que li han donat vida.
Quan era un infant i es demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement,
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure'n el plaer de viure.

- - -

BEU SANG

A Miquel Barceló Artigues

No buidaràs els ulls a la serp,
ni el nacre de les mans
arrabassarà cap de les lluents escates,
ni el teu esguard resseguirà
el solc que bada entre la fullaraca.
Sols la llum del verí et despertarà:
esdevindràs pedra viva a les sementeres de la natura,
sentiràs com crema el foc dels ferments,
com els rostolls, els fruits, els animals
esdevenen podridura.
Esglaiat emmudirà l'ocell marí del teu cor.


Àngel Terron. Poemas escogidos de "Art breu. Antologia 1973-2008". Edicions del salobre. 2008.