Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de 2017

Ciencia Poesía (fragmento) - Rafael Catalá

GRAVEDAD  La gravedad te atrae porque cada átomo de la Tierra es un concierto de caricias. Universalmente, cada uno te llama. y, en este llamado del amor cómo decir que no? Cómo decirle a tanto átomo que hoy no puedo? La fuerza gravedad es débil, ahora, cada átomo la manifiesta. Su fuerza está en a multitud y esto la intensa: cada átomo d'amor obliga una respuesta, porque yo soy en ellos y ellos en mí. Aquerenciados unos de los otros, al darnos cuenta desta orgía central, se vuelve uno hacia sí mismo en un abrazo que lo abarca todos, y a su vez les da la libertad. - - - Enfrentados a la relatividad señalan asombrados el final de su vida Los buenos señores de las Humanidades que no ven conexión con ciencias, como si hubiera vida sin razón o viceversa. Enfrentados a la relatividad señalan asombrados Nunca supieron que cienfícos leían poesía y ficción que se nutrían de letras y filosofía Nunca supieron que los letreros se nutrían quánticamente de rost...

Pau Castanyer - TZOLKIN (fragmento)

  AHAU: La dolçor, el só i la llum A l'inframón hi arriben les arrels que floreixen la part verda del cel. Qui no entengui la seva ombra mai podrà veure el sol. - - - IMIX Veig el cocodril i és una pedra que escup la mar. Seguesc veient el cocodril. Només hi ha dues coses: les que volem veure i les que no. - - - AKBAL O les teulades del cel o qui em mou els oceans? Tenim el vent que espitja l'espessor dins la remor del voler, el blau adormit que ens bramarà la tormenta. Venus persisteix, el reflex de la profunditat no trigarà a ser tota la nit o tota la llum. - - - CICCHAN: El camí de les ones La terra sempre torna al seu lloc o el su lloc és on torna. - - - CIMI: La flauta i la roca L'espai lluminós que forma el buit a l'interior d'una canya. La matèria infinitament separada que forma el cos de la pedra. Totes les coberture...